Vés al contingut

Terratrèmol de Puebla de 2017

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentTerratrèmol de Puebla
Imatge
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 18° 35′ 02″ N, 98° 23′ 56″ O / 18.584°N,98.399°O / 18.584; -98.399
Tipusterratrèmol Modifica el valor a Wikidata
Data19 setembre 2017 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióEstat de Puebla (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
EstatMèxic Modifica el valor a Wikidata
Magnitud de moment sísmic7,1 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud a l'escala de Richter7,1 Modifica el valor a Wikidata
Escala d'intensitat de MercalliVIII en l'escala de Mercalli Modifica el valor a Wikidata
Profunditat51 km Modifica el valor a Wikidata
Morts369 Modifica el valor a Wikidata
Ferits2.633 Modifica el valor a Wikidata

El Terratrèmol de Puebla, també denominat Terratrèmol de Morelos, va ser un moviment tel·lúric registrat a Mèxic a les 13:14 hora local (UTC-5) del dimarts 19 de setembre del 2017. Va tenir una magnitud preliminar de 7,1° amb epicentre a 12 quilòmetres al sud-est d'Axochiapan, estat de Morelos a 5 quilòmetres de San Juan Raboso, Puebla.[1] La premsa va destacar profusament la coincidència en la data d'aquest sisme amb la del terratrèmol ocorregut en 1985, que també va succeir un 19 de setembre. Malgrat tot, apart de la data, no tenen cap altra relació. El de 1985 va succeir a la costa davant de Michoacán i Guerrero, a la zona de subducció de la placa de Cocos sota la placa Nord-americana, mentre que el sisme de 2017 va ser un fenomen intraplaca.[2][3]

Tectònica i sismicitat a Puebla i Morelos

[modifica]

Els sismes són un fenomen bastant freqüent a la regió en què s'emplacen els estats de Puebla i Morelos. El 24 d'octubre de 1980 es va registrar un sisme d'idèntica magnitud l'epicentre de la qual es va localitzar a sol 57 quilòmetres de l'epicentre d'aquest esdeveniment sísmic, causant danys a la ciutat de Puebla. Mèxic en general, amb un registre de 40 sismes diaris, es classifica entre les zones d'alta sismicitat del planeta. La raó és la dinàmica d'una complexa interacció tectònica entre cinc plaques: la Placa nord-americana, la de Cocos, la del Pacífic, la de Rivera i la del Carib.[3]

Víctimes i danys

[modifica]

Les notícies preliminars de la premsa local i nacional van informar de 61 víctimes fatals: 42 a l'estat de Morelos, 11 a Puebla i vuit a l'Estat de Mèxic.[4] El nombre de morts va anar en augment durant les hores de la tarda i la premsa internacional va informar que serien almenys 93 les víctimes fatals en tot el país.[5][6] La xifra de morts va créixer minut a minut i va arribar a 139 en acostar-se la nit, mentre les feines de rescat de supervivents i cossos sense vida dels edificis col·lapsats continuaven.[7]

El sisme va destruir desenes d'edificis a Ciutat de Mèxic,[8] i la carretera que uneix la capital amb Acapulco també va resultar parcialment destruïda. L'aeroport Benito Juárez de la Ciutat de Mèxic va parir danys que van obligar a suspendre per algunes hores el seu funcionament.[9][10]

El 5 d'octubre, Luis Felipe Puente, coordinador nacional de Protecció Civil, va confirmar una xifra final de víctimes mortals de 369 persones: 228 decessos a Ciutat de Mèxic, 74 a Morelos, 45 a Puebla, 15 a l'Estat de Mèxic, 6 a Guerrero i 1 a Oaxaca. Segons un informe de l'Institut Belisario Domínguez del Senat de la República, a partir d'informació de Animal Político, la informació més completa al respecte es va trobar a la capital del país, on es va registrar que del total de morts, 200 eren adults i 28 nens. D'altra banda, 138 (61%) eren dones i setze menors i 122 adultes. Els 90 restants (39%) eren homes i, divuit menors i 72 adults. A Ciutat de Mèxic, la major part de les morts es van concentrar en les delegacions de Cuauhtémoc i Benito Juárez.[11]

Així mateix, la Secretaria de Relacions Exteriors del Govern de Mèxic va confirmar la mort de deu estrangers: un argentí, un sud-coreà, dos espanyols,[12] un panameny i cinc taiwanesos.[13]

Tot i que la xifra exacta de víctimes es desconeix,[14] es calcula que més de 6000 persones van resultar ferides,[15] amb més de 800 d’elles a Ciutat de Mèxic.[16]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Terremoto en México: Se eleva a 139 la cifra oficial de muertos» (en castellà). peru21, 19-09-2017. Arxivat de l'original el 2017-09-20. [Consulta: 19 setembre 2017].
  2. ↑ «El Universal», 19 setembre. Arxivat de l'original el 2017-09-20. [Consulta: 20 setembre 2017].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Sismo del día 19 de Septiembre de 2017, Puebla-Morelos (M 7.1)» (en castellà). Servicio Sismológico Nacional. UNAM, 19-09-2017.
  4. ↑ «En ascenso la cifra de muertos en Morelos y Puebla, epicentro del temblor» (en castellà). , 19-09-2017 [Consulta: 19 setembre 2017]. Arxivat 2017-09-20 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-09-20. [Consulta: 20 setembre 2017].
  5. ↑ «Un fuerte terremoto sacude México y deja al menos 93 muertos y decenas de edificios derrumbados» (en castellà). , 19-09-2017.
  6. ↑ «Más de 90 muertos por el potente terremoto de magnitud 7,1 que sacudió el centro de México el día del aniversario del gran sismo de 1985» (en castellà). BBC Mundo. BBC, 19-09-2017.
  7. ↑ «Más de 130 muertos por un fuerte terremoto en México» (en castellà). , 19-09-2017 [Consulta: 19 setembre 2017].
  8. ↑ «El mapa de los edificios derrumbados por el terremoto en México» (en castellà). , 19-09-2017 [Consulta: 19 setembre 2017].
  9. ↑ «México: La autopista México-Acapulco, destruida por el terremoto» (en castellà). , 19-09-2017 [Consulta: 19 setembre 2017].
  10. ↑ «Aeropuerto de México suspende operaciones tras terremoto de 7,1» (en castellà). , 19-09-2017 [Consulta: 19 setembre 2017].
  11. ↑ «Recuento de los daños 7S y 19S: a un mes de la tragedia». http://bibliodigitalibd.senado.gob.mx/. Instituto Belisario Dominguez del Senado de la República, 01-10-2017. [Consulta: 25 setembre 2019].
  12. ↑ «Recuperan el cadáver de un segundo español fallecido en el terremoto de México».
  13. ↑ «Nueve extranjeros fallecieron en el sismo del 19 de septiembre». Reporte Índigo, 26-09-2017 [Consulta: 25 setembre 2019].
  14. ↑ ; Tapia, Mónica «A un año del sismo. Recuento de daños». Nexos, 01-09-2018 [Consulta: 25 setembre 2019].
  15. ↑ «Fact Sheet: U.S. Assistance to the Mexican People following September 19, 2017 Earthquakes» (en anglès). mx.usembassy.gov/, 19-09-2018. Arxivat de l'original el d’abril 14, 2021. [Consulta: 25 setembre 2019].
  16. ↑ «Terremoto en México: Las labores de rescate y la solidaridad». The New York Times en Español, 20-09-2017 [Consulta: 25 setembre 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Terratrèmol_de_Puebla_de_2017&oldid=34069146»